preceptiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Adjectiu[modifica]

pre·cep·tiu m. ‎(femení preceptiva, plural masculí preceptius, plural femení preceptives)

  1. D'obligat compliment, segons marca un precepte.
    És un requisit preceptiu previ a la interposició de la demanda davant la jurisdicció social i insubstituïble.[1]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Francisco Pérez Amorós, Xavier Solà Monells, Ricard Esteban Legarreta, Materials per a l'aprenentatge del dret del treball, Universitat Autònoma de Barcelona, 2006