praesentio
Llatí[modifica]
Verb[modifica]
praesentiō (1a present?), praesentīs (2a present), praesentīre (infinitiu), praesēnsī (perfet), praesēnsum (supí)
- pressentir, notar
- «cum ibi me adesse neuter tum praesenserat»
- puix que ningú havia notat la meva presència allà.