praecox

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpraj.kɔks/
• Etimologia: De praecoquō.

Adjectiu

praecox m. f. n. ‎(genitiu praecocis)

1. precoç

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	praecox			praecocēs	praecocia
Vocatiu	praecox			praecocēs	praecocia
Acusatiu	praecocem	praecox		praecocēs	praecocia
Genitiu	praecocis			praecocium
Datiu	praecocī			praecocibus
Ablatiu	praecocī			praecocibus