praecido

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /prajˈkiː.doː/
• Etimologia: Del prefix prae- i ‎caedō.

Verb

praecīdō ‎(1a present^?), praecīdis ‎(2a present), praecīdere ‎(infinitiu), praecīdī ‎(perfet), praecīsum ‎(supí)

1. tallar (fent un càlcul previ)
2. precisar, determinar, concretar, abreujar

   «Praecide, inquit, statue aliquandō quidlibet!» ()

   Concreta i acaba tot d'una; decideix-te ja!

3. rebutjar, tallar relacions

   «Numquam reor cuiquam tam humilī, tam sordidō, tam nocentī, tam aliēnō tam praecīsē negāvī quam hic mihi plānē sine ūllā exceptiōne praecīdit. Nihil cognōvī ingrātius; in quō vitiō nihil malī nōn inest.» ()

   Crec que mai he rebutjat algú, ja fos humil, sord, brut, desconegut, com aquest ho ha fet amb mi, tan absolutament. No he experimentat cosa més desagradable, per allò que no tenia mala intenció.