praeceptum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /prajˈkɛp.tʊm/
• Etimologia: De praecipio.

Nom

praeceptum n. ‎(genitiu praeceptī)

1. precepte, ordre, manament

   «Et faciens misericordiam in millia his qui diligunt me, et custodiunt praecepta mea.» (Jeroni, Vulgata: Èxode, 20:6)

   I mostrant misericòrdia envers aquells que m'estimen i segueixen els meus manaments.

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	praeceptum	praecepta
Vocatiu	praeceptum	praecepta
Acusatiu	praeceptum	praecepta
Genitiu	praeceptī	praeceptōrum
Datiu	praeceptō	praeceptīs
Ablatiu	praeceptō	praeceptīs

Derivats

• praeceptivus

Verb

praeceptum

1. supí acusatiu de praecipiō