praeceps

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

praeceps m. f. n. ‎(genitiu praecipitis)

  1. amb el cap per davant
    Ex.: Aliquem praecipitem deicere.[1] — (traducció:«llençar algú a terra, amb el cap per davant.»)
  2. precipitadament, acceleradament
    Ex.: Praecipites se fugae mandabant.[2] — (traducció:«Van manar fugir precipitadament.»)
  3. ràpid
    Ex.: praeceps Anio.[3]— (traducció:«El ràpid Anio.»)
  4. escarpat
    Ex.: In declivi ac praecipiti loco.[4]— (traducció:«En un vesant escarpat.»)

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu praeceps praecipitēs praecipitia
Vocatiu praeceps praecipitēs praecipitia
Acusatiu praecipitem praeceps praecipitēs praecipitia
Genitiu praecipitis praecipitium
Datiu praecipitī praecipitibus
Ablatiu praecipitī praecipitibus


Adverbi[modifica]

praeceps

  1. precipitadament
    Ex.: praeceps in exsilium acti

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, In Verrem 2, 4, 40
  2. Cèsar, De Bello Gallico 2, 24
  3. Horaci, Carmina 1, 7, 13
  4. Cèsar, De Bello Gallico 4, 33