praeceps
Llatí[modifica]
Adjectiu[modifica]
praeceps m. f. n. (genitiu praecipitis)
- amb el cap per davant
- Ex.: Aliquem praecipitem deicere.[1] — (traducció:«llençar algú a terra, amb el cap per davant.»)
- precipitadament, acceleradament
- Ex.: Praecipites se fugae mandabant.[2] — (traducció:«Van manar fugir precipitadament.»)
- ràpid
- Ex.: praeceps Anio.[3]— (traducció:«El ràpid Anio.»)
- escarpat
- Ex.: In declivi ac praecipiti loco.[4]— (traducció:«En un vesant escarpat.»)
Declinació[modifica]
Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.
| Cas | Singular | Plural | |||
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | praeceps | praecipitēs | praecipitia | ||
| Vocatiu | praeceps | praecipitēs | praecipitia | ||
| Acusatiu | praecipitem | praeceps | praecipitēs | praecipitia | |
| Genitiu | praecipitis | praecipitium | |||
| Datiu | praecipitī | praecipitibus | |||
| Ablatiu | praecipitī | praecipitibus | |||
Adverbi[modifica]
praeceps
- precipitadament
- Ex.: praeceps in exsilium acti