practicant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾək.tiˈkan/
	balear /pɾək.tiˈkant/, /pɾək.tiˈkan/
Occidental:	nord-occidental /pɾak.tiˈkan/
	valencià /pɾak.tiˈkant/, /pɾak.tiˈkan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: De practicar, segle XVI.

Nom

practicant m. f. ‎(plural practicants)

1. Aquell qui practica.
2. Qui exerceix alguna professió al costat d'un mestre.
3. Qui assisteix als malalts en els hospitals o amb títol per a exercir la medicina o la farmàcia.

Traduccions

Qui practica

• Castellà: practicante ^(es), practicable ^(es), practicador ^(es)
• Llatí: exercens ^(la)

Qui exerceix una professió al costat d'un mestre

• Castellà: practicante ^(es), platicante (arcaisme)

Qui assisteix malalts

• Castellà: practicante ^(es)
• Llatí: infirmorum curator

Verb

practicant

1. Gerundi del verb practicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: prac·ti·cant (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.