possehir
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
possehir
- forma alternativa de posseir
- «Fon en temptació de cridar grans crits volent dir Muyra lo traydor que ab cautela: e ab decepció és entrat en aquesta cambra per possehir lo goig de aquest benauenturat lit.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)
Conjugació[modifica]
Conjugació antiga