poncella

Català

Dues poncelles, una d’elles esclatant

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /punˈse.ʎə/
	balear /ponˈse.ʎə/, /punˈse.ʎə/
Occidental:	/ponˈse.ʎa/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí vulgar *pullicella, diminutiu de puella ‎(‘noia’), segle XV.

Nom

poncella f. ‎(plural poncelles)

1. Noia verge.
2. Flor abans d’obrir-se.

Sinònims

• (noia verge) donzella (dona)
• (flor) botó, capoll, gemma floral

Derivats

• poncellar
• poncellatge

Traduccions

Noia verge

• Castellà: doncella ^(es)

Flor abans d’obrir-se

• Anglès: flower bud ^(en)
• Castellà: capullo ^(es)
• Francès: bouton ^(fr)

Adjectiu

poncella f. ‎(plural poncelles)

1. Forma femenina de poncell.

Miscel·lània

• Síl·labes: pon·ce·lla (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ponˈθe.ʎa/, meridional \poŋˈθe.ʝa\

Americà: alt /p(o)nˈse.ʝa/, baix \poŋˈse.ʝa\, austral \ponˈse.ʒa\

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del català poncella.

Nom

poncella f. ‎(plural poncellas)

1. (obsolet) poncella

Sinònims

• doncella

Miscel·lània

• Síl·labes: pon·ce·lla (3)