poncella

Català

Dues poncelles, una d’elles esclatant

• Pronúncia:

Oriental: central /punˈse.ʎə/, balear /ponˈse.ʎə/, /punˈse.ʎə/

Occidental: /ponˈse.ʎa/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí vulgar *pullicella, diminutiu de puella ‎(«noia»), segle XV.

Nom

pon·ce·lla f. ‎(plural poncelles)

1. Noia verge.
2. Flor abans d’obrir-se.

Sinònims

• (noia verge) donzella (dona)
• (flor) botó, capoll, gemma floral

Traduccions

Noia verge

• Castellà: doncella ^(es)

Flor abans d’obrir-se

• Anglès: flower bud ^(en)
• Castellà: capullo ^(es)

• Francès: bouton ^(fr)

Adjectiu

pon·ce·lla f. ‎(plural poncelles)

1. forma femenina de poncell

Vegeu també

• Poncella a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /ponˈθe.ʎa/, meridional \poŋˈθe.ʝa\

Americà: alt /p(o)nˈse.ʝa/, baix \poŋˈse.ʝa\, austral \ponˈse.ʒa\

• Etimologia: Del català poncella.

Nom

pon·ce·lla f. ‎(plural poncellas)

1. (obsolet) poncella

Sinònims

• doncella