poliglot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pu.ɫiˈɣɫɔt/
	balear /po.ɫiˈɣɫɔt/, /pu.ɫiˈɣɫɔt/
Occidental:	/po.ɫiˈɣɫɔt/

• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Del prefix poli- i el sufix -glot.

Adjectiu

poliglot m. ‎(femení poliglota, plural masculí poliglots, plural femení poliglotes)

1. Redactat en diverses llengües.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: polyglot ^(en)
• Castellà: polígloto ^(es), poligloto ^(es)
• Francès: polyglotte ^(fr)
• Italià: poliglotto ^(it)

Nom

poliglot m. ‎(plural poliglots, femení poliglota)

1. Persona que domina varies llengües amb fluïdesa.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·glot (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot