ploraner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫu.ɾəˈne/
	balear /pɫo.ɾəˈne/, /pɫu.ɾəˈne/
Occidental:	nord-occidental /pɫo.ɾaˈne/, valencià /pɫo.ɾaˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De plorar, l'infix -an- i el sufix -er, segle XIX.

Adjectiu

ploraner m. ‎(femení ploranera, plural masculí ploraners, plural femení ploraneres)

1. Que plora sovint o per minúcies.

Traduccions

Que plora sovint

• Anglès: weepy ^(en), blubbery ^(en)
• Castellà: llorón ^(es)
• Francès: pleureur ^(fr)

Nom

ploraner m. ‎(plural ploraners, femení ploranera)

1. Persona que plora sovint o per minúcies.
2. plorador (en enterraments)

Traduccions

Persona que plora sovint

• Anglès: crybaby ^(en)
• Castellà: llorica ^(es) m.
• Francès: pleureur ^(fr) m.

Nom

ploraner m. ‎(plural ploraners)

1. (botànica) herba blenera

Miscel·lània

• Síl·labes: plo·ra·ner (3)
• Anagrama: ploraren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC