plorador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫu.ɾəˈðo/
	balear /pɫo.ɾəˈðo/, /pɫu.ɾəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /pɫo.ɾaˈðo/, valencià /pɫo.ɾaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De plorar i el sufix -dor, segle XVII.

Adjectiu

plorador m. ‎(femení ploradora, plural masculí ploradors, plural femení ploradores)

1. Que plora fàcilment.
2. (figuradament) Que regalima.

Sinònims

• ploraire, ploraner, ploramiques

Traduccions

Que plora

• Anglès: weeping ^(en)
• Castellà: llorón ^(es)
• Francès: pleureur ^(fr)
• Italià: piagnucoloso ^(it)

Nom

plorador m. ‎(plural ploradors, femení ploradora)

1. Qui plora.
2. (occidental, balear) Persona llogada, especialment dones, per a plorar en els enterraments acompanyant el dol.

Sinònims

• ploracossos, ploraire, ploramorts, ploraner

Traduccions

Qui plora

• Anglès: crier ^(en)
• Castellà: llorón ^(es) m.
• Francès: pleureur ^(fr) m.
• Italià: piangitore ^(it) m.

Qui plora en els enterraments

• Anglès: weeper ^(en)
• Castellà: plañidera ^(es) f.
• Francès: pleureuse ^(fr) f.
• Italià: prefica ^(it) f.

Nom

plorador m. ‎(plural ploradors)

1. (botànica) Sinònim de desmai.

Miscel·lània

• Síl·labes: plo·ra·dor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català