plomar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /pɫuˈma/, balear /pɫoˈma/, /pɫuˈma/
Occidental: nord-occidental /pɫoˈma/, valencià /pɫoˈmaɾ/, /pɫuˈmaɾ/

Verb[modifica]

plo·mar trans., intr.

  1. (intransitiu) Una au, treure ploma.
    Guaita!, els pollets ja plomen.
  2. (transitiu) Llevar les plomes a una au.
  3. (transitiu) Deixar sense diners a algú, especialment en apostes.

Sinònims[modifica]

  • (llevar, deixar sense diners) pelar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: plomo, ploma, plomem

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

plo·mar trans.

  1. Afegir plom.
    Cal plomar la xarxa nova per fer la pesca d'arrossegament.
  2. Assegurar la integritat d'una cosa amb un segell de plom.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]