plomar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /pɫuˈma/, balear /pɫoˈma/, /pɫuˈma/
Occidental: nord-occidental /pɫoˈma/, valencià /pɫoˈmaɾ/, /pɫuˈmaɾ/

Verb[modifica]

plomar trans., intr.

  1. (transitiu) Llevar les plomes a una au.
  2. (transitiu) Deixar sense diners a algú, especialment en apostes.
  3. (intransitiu) Una au, treure ploma.
    Guaita!, els pollets ja plomen.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: plomo, ploma, plomem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

plomar trans.

  1. Afegir plom.
    Cal plomar la xarxa nova per fer la pesca d'arrossegament.
  2. Assegurar la integritat d'una cosa amb un segell de plom.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: plo·mar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (almopr)
  • Anagrama: ploram

Vegeu també[modifica]