pledege

Català

Verb

pledege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pledejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pledejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pledejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pledejar

Variants

• [1] pledejo, pledegi, pledeig
• [2] pledegi
• [3] pledegi
• [4] pledegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·de·ge (3)