planara
Potser volíeu: planarà
Català[modifica]
Verb[modifica]
planara
- (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb planar
- (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb planar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: pla·na·ra (3)
- Anagrama: aplanar