planàrem

Potser volíeu: planarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəˈna.ɾəm/, occidental /pɫaˈna.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

planàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de planar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb planar

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·nà·rem (3)
• Anagrama: plenamar