pinçar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pinˈsa/
Occidental:  nord-occidental /pinˈsa/
valencià /pinˈsaɾ/, /pinˈsa/

Verb[modifica]

pinçar trans.

  1. Agafar amb pinces o a la manera d’unes pinces.
    «Volia ensumar-lo i amb les potes del davant, intrigat per aquella cosa vermella que es movia, mirava d'agafar-lo, però el llamàntol, tip d'aquell joc, el va pinçar amb força mentre s'escapolia per una escletxa ...» (Maite L. Farell, Ruella, 2020)
  2. Col·locar dos dits sobre un element d'una pantalla tàctil i acostar-los entre si.
    Pinçar és el gest per minimitzar la visualització.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: pinço, pinça, pincem

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pin·çar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acinpr)

Vegeu també[modifica]