pinzell

Català

• Pronúncia: /pinˈzeʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí vulgar *penicillu, cas oblic de pēnicillus, de pēniculus, diminutiu de pēnis, segle XIV. Doblet dels cultismes penicil·lina i penis.

Nom

pin·zell m. ‎(plural pinzells)

1. Estri per a pintar format per un feix de pèls fixat a l'extrem d'un mànec.
2. (peixos) pagell

Traduccions

Traduccions: pinzell

• Alemany: Pinsel ^(de) m.
• Anglès: paintbrush ^(en)
• Castellà: pincel ^(es) m.
• Danès: pensel ^(da) c.
• Eslovac: štetec ^(sk) m.
• Esperanto: peniko ^(eo)
• Feroès: pensil ^(fo) m.
• Finès: sivellin ^(fi)
• Francès: pinceau ^(fr) m.
• Grec: πινέλο ^(el) n. ‎(pinelo)
• Italià: pennello ^(it) m.
• Japonès: 絵筆 ^(ja)
• Llatí: penicillum ^(la) n.

• Llengua de signes catalana: CL.DESCRIPTIU+PINTURA ^(csc)
• Macedoni: четка ^(mk) f.
• Neerlandès: penseel ^(nl) n.
• Noruec: pensel ^(no) m.
• Polonès: pędzel ^(pl) m.
• Portuguès: pincel ^(pt) m.
• Romanès: pensulă ^(ro) f.
• Rus: кисть ^(ru) f. ‎(kist)
• Sicilià: pinzeddu ^(scn) m.
• Suec: pensel ^(sv) c.
• Tai: พู่กัน ^(th)
• Txec: štětec ^(cs) m.
• Xinès: 畫筆 ^(zh) ‎(画笔, huàbǐ)

Vegeu també

• Pinzell a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat