pintàreu

Potser volíeu: pintareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pinˈta.ɾəw/, occidental /pinˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

pintàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de pintar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb pintar.

Variants

• [2] pinteguéssou, pintéssiu, pintésseu, pintàssiu, pintàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·tà·reu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aeinprtu)
• Anagrames: parentiu, punteria, tuparien