pinar

Català

• Pronúncia:

Oriental: /piˈna/

Occidental: nord-occidental /piˈna/, valencià /piˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: pinà
• Etimologia: De pi i el sufix -ar, segle XIV.
• Anagrames: arpin, parin, piran, rapin

Nom

pi·nar m. ‎(plural pinars)

1. Pineda, lloc plantat de pins, bosc de pins).

Traduccions

Traduccions: pinar

• Castellà: pinar ^(es)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /piˈnaɾ/

Americà: alt /p(i)ˈnaɾ/, baix /piˈnaɾ/

Nom

pi·nar m. ‎(plural pinares)

1. pinar