pijo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpi.xo/, meridional /ˈpi.ho/

Americà: alt /ˈpi.x(o)/, baix /ˈpi.ho/, austral /ˈpi.xo/

• Rimes: -ixo
• Etimologia: De pija ‎(‘pixa, penis’).

Adjectiu

pijo m. ‎(femení pija, plural masculí pijos, plural femení pijas)

1. Amb gustos propis de classe benestant.
   1. (amb actitud d’exhibició) fatxenda, xulesc, presumptuós, vanitós
   2. (amb un component de falsedat per imitació) tifa, esnob
   3. (amb disposició susceptible) senyoret, altiu, fi de pell

Nom

pijo m. ‎(plural pijos, femení pija)

1. Persona amb gustos propis de classe benestant.

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·jo (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pijo
• Com es diu 'pijo, pija' en català?, Optimot