picola

Potser volíeu: picolà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/piˈkɔ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /piˈkɔ.ɫa/
	valencià /piˈkɔ.ɫa/, /piˈkɔ.ɫɔ/

• Rimes: -ɔla
• Etimologia: De picar i el sufix -ola, segle XV.

Nom

picola f. ‎(plural picoles)

1. Mena d'aixada, martell o maceta de mestre de cases que en una part té un tall ample i sols serveix per a fer alguns forats petits en paret prima.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: piquetilla ^(es)
• Francès: hatchet ^(fr)
• Francès: hachette ^(fr)
• Italià: seggolo ^(it)
• Llatí: parvi ^(la) ligonis genus

Verb

picola

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de picolar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb picolar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·co·la (3)
• Heterograma de 6 lletres (acilop)
• Anagrames: aplico, capoli, capolí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.