picaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /piˈka.jɛ/, /piˈka.je/

Verb

picaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de picar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] picava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de picar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] picava.

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·ca·ia (3)