pia

Potser volíeu: Pià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpi.ə/, occidental /ˈpi.a/
• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí pia, femení de pius ‎(«piadós»), segle XIV. La forma masculina antiga pio només va tenir un ús esporàdic. Compareu amb Pius i impiu.

Adjectiu

pia f. ‎(plural pies)

1. Que està dedicada a una obra de caritat.

   escola pia

2. Sinònim de piadosa.

Derivats

• escolapi (regressiu de Escola Pia)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: charitable ^(en)
• Castellà: pía ^(es)
• Francès: pie ^(fr)
• Italià: pia ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·a (2)
• Anagrames: api, Api, paí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɪ.a/, /ˈpɪ.aː/

Adjectiu

pia

1. nominatiu femení singular de pius
2. nominatiu neutre plural de pius
3. vocatiu femení singular de pius
4. vocatiu neutre plural de pius
5. acusatiu neutre plural de pius

piā

1. ablatiu femení singular de pius

Nàhuatl clàssic

Verb

pia

1. tenir