Vés al contingut

petjar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /pəˈd͡ʒa/
Occidental: nord-occidental /peˈd͡ʒa/
valencià /peˈd͡ʒaɾ/, /peˈd͡ʒa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: petjà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *pedicare, de pes (peu), segle XIV.

Verb

[modifica]

petjar trans.

  1. Posar el peu damunt, normalment a terra caminant.
    «Alexandre travessà aquest país en seixanta dies, però així que petjà la Gedròsia, tingué en abundància de tot.» (Carles Riba [trad.], Plutarc; Vides paral·leles: Alexandre i Cèsar, vol. IX, Fundació Bernat Metge, 1942, pàgina 71)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: petjo, petja, petgem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pet·jar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (aejprt)

Vegeu també

[modifica]