pervingueren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.biŋˈɡe.ɾən/, balear /pəɾ.viŋˈɡe.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /per.βiŋˈɡe.ɾen/
	valencià /peɾ.viŋˈɡe.ɾen/, /peɾ.βiŋˈɡe.ɾen/

• Rimes: -eɾen

Verb

pervingueren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de pervenir
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb pervenir

Variants

• [1] pervengueren
• [2] pervinguessin, pervinguessen, pervenguessin

Miscel·lània

• Anagrama: prengueriven