perseguia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pər.səˈɣi.ə/, occidental /peɾ.seˈɣi.a/
• Rimes: -ia

Verb

perseguia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de perseguir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de perseguir.

Variants

• [1] perseguiva, perseguigueva
• [2] perseguiva, perseguigueva

Miscel·lània

• Síl·labes: per·se·gui·a (4)
• Anagrames: aspergíeu, esgaripeu, espargíeu, paigueres