permeta

Català

Verb

permeta

1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb permetre
2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb permetre
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb permetre

Miscel·lània

• Síl·labes: per·me·ta (3)
• Anagrames: petarem, petàrem, tempera, temperà