perbocar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /pər.buˈka/
balear /pəɾ.boˈka/, /pər.buˈka/
Occidental:  nord-occidental /per.βoˈka/
valencià /peɾ.boˈkaɾ/, /peɾ.βoˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: perbocà
  • Etimologia: De pervocar, segle XV, per influx de boca, de *prevocar per metàtesi, de provocar per dissimilació vocàlica, de l’antiga locució provocar a vòmit ‎(«tenir nàusees»).

Verb[modifica]

perbocar trans.

  1. (dialectal) vomitar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: perboco, perboca, perboquem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: per·bo·car (3)

Vegeu també[modifica]