penus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpɛ.nʊs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *penos, derivat del protoindoeuropeu *pen-(«alimentar»).

Nom[modifica]

penus n. ‎(genitiu penī)

2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu penus pena
Vocatiu penus pena
Acusatiu penus pena
Genitiu penī penōrum
Datiu penō penīs
Ablatiu penō penīs
  1. queviures
    Quinquaginta intus famulae, quibus ordine longam cura penum struere, et flammis adolere Penatis—(traducció:«A l'interior, hi ha cinquanta dones que tenen com a objectiu posar organitzar la llarga sèrie de queviures i oferir un sacrifici als Penats, banyant en fum les ofrenes.»)
  2. santuari, part més interna del temple de Vesta

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1959, p.807