penca

Potser volíeu: pencà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɛŋ.kə/, occidental /ˈpeŋ.ka/
• Rimes: -ɛŋka
• Etimologia: (pendent)

Nom

penca f. ‎(plural penques)

1. La fulla d'un card o d'una planta semblant.
2. Fulla de cansalada.
3. Tros llarg de ceba, pebrot, etc., panna.
4. El tros de sola o baqueta amb que assotaven als delinqüents.

Compostos i expressions

• Fer-se de penques: no consentir fàcilment allò que es demana, refusar el mateix que es desitja.

Traduccions

Fulla de card

• Castellà: penca ^(es)
• Llatí: folium ^(la) cardu vel similis

Fulla de cansalada

• Castellà: témpano ^(es), hoja ^(es)
• Llatí: suilli corporis pars dimidia trunca

Tros llarg de ceba, etc.

• Castellà: casco ^(es)
• Llatí: crusta ^(la)

Baqueta per assotar

• Castellà: penca ^(es)
• Llatí: lictoris flagrum, lorum

Fer-se de penques

• Castellà: hacerse de pencas
• Llatí: affectare ^(la), resistere ^(la)

Verb

penca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pencar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pencar

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·ca (2)
• Anagrama: capen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.