pelegrí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pə.ɫəˈɣɾi/, occidental /pe.ɫeˈɣɾi/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí pelegrinus, segle XIV, del clàssic peregrinus ‎(«estranger»).

Nom

pelegrí m. ‎(plural pelegrins, femení pelegrina)

1. Aquell que viatja a un lloc sant de la seva religió com a mostra de fe o per a complir una promesa.

Sinònims

• romeu

Derivats

• pelegrinar

Traduccions

Qui viatja a un lloc sant

• Alemany: Wallfahrer ^(de)
• Anglès: pilgrim ^(en)
• Castellà: pelegrino ^(es)
• Francès: pèlerin ^(fr)

• Italià: pellegrino ^(it)
• Occità: romienc ^(oc), romieu ^(oc)
• Portuguès: peregrino ^(pt)

Nom

pelegrí m. ‎(plural pelegrins)

1. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Cetorhinus maximus)

Sinònims

• peix pelegrí, tauró pelegrí, peregrí

Hiperònims

• (peixos) taurons > cetorínids

Compostos i expressions

• falcó pelegrí
• tauró pelegrí

Traduccions

Cetorhinus maximus

• Alemany: Risenhai ^(de)
• Anglès: basking shark ^(en)

• Castellà: peregrino ^(es), tiburón peregrino ^(es)
• Francès: pèlerin ^(fr), requin pèlerin ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·le·grí (3)
• Anagrames: perlegi, perlegí, perleig

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat

Català antic

Adjectiu

pelegrí ‎(plural pelegrins, femení pelegrina)

1. estranger
2. migrador

Nom

pelegrí m. ‎(plural pelegrins o pelegrís, femení pelegrina)

1. viatger
2. pelegrí

Variants

• pelegrín
• peregrí

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo