pegàreu

Potser volíeu: pegareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pəˈɣa.ɾəw/
	balear /peˈɣa.ɾəw/, /piˈɣa.ɾəw/
Occidental:	/peˈɣa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

pegàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de pegar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb pegar.

Variants

• [2] pegueguéssou, peguéssiu, peguésseu, pegàssiu, pegàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·gà·reu (3)
• Anagrames: arpegeu, paregué, rapegeu