Vés al contingut

pavor

De Viccionari

Asturià

[modifica]
  • Pronúncia (AFI): [paˈβ̞oɾ]
  • Etimologia: Del llatí pavor.

pavor m. (plural pavores)

  1. pànic, por
    • Llenóse de pavor al ver que l’home traía con él un arma.
      Es va omplir de pànic en veure que l’home portava amb si una arma.

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionariu de la Llingua Asturiana sobre pavor

Castellà

[modifica]
Peninsular: \paˈβoɾ\
Americà: alt /p(a)ˈboɾ/, baix \paˈβoɾ\
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí pavor, segle XII.

pavor m. (plural pavores)

  1. por, pànic
    • Se desmayó del pavor que le causó ver a su hija despedazada.
      Es va desmaiar del pànic que li va causar veure la seva filla destrossada.
    • «Esta situación le produce pánico (…) y empieza a llorar reclamando a su madre u otra persona.» (Parodi, Jorge César, Astrología y psicología transpersonal, p. 51, ed. Ediciones Índigo, Barcelona, 1996)
      Aquesta situació li provoca pànic (…) i comença a plorar reclamant la seva mare o una altra persona.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pa·vor (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pavor

Gallec

[modifica]
  • Pronúncia (AFI): /paˈβ̞oɾ/
  • Etimologia: Del llatí pavor.

pavor m. (plural pavores)

  1. pànic, por
    • Sentía pavor ante a morte.
      Sentia por a la mort.

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en gallec
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre pavor

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia (AFI): /ˈpa.wɔr/
  • Etimologia: (pendent)

pavor n. (genitiu pavoris)

  1. Acció i efecte de tremolar o estremir-se.
  2. pànic, por

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu pavor pavora
Vocatiu pavor pavora
Acusatiu pavor pavora
Genitiu pavoris pavorum
Datiu pavorī pavoribus
Ablatiu pavore pavoribus


Portuguès

[modifica]
  • Pronúncia (AFI): /paˈvoʁ/
  • Etimologia: Del llatí pavor.

pavor m. (plural pavores)

  1. pànic, por
    • «Tenho pavor ao som de gemidos sexuais e ao estalar dos lábios em beijos (entro em pânico).»
      Tinc pànic al so dels gemecs sexuals i al xasclec dels llavis en els petons (entro en pànic).

Vegeu també

[modifica]