passus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpas.sʊs/

Verb

passus

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de patior

Derivats

• passīvus

Adjectiu

• Etimologia: Derivat del participi de pandō ‎(«estendre per assecar al sol»).

passus m., passa f., passum n.

1. eixut, sec

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	passus	passa	passum		passī	passae	passa
Vocatiu	passe	passa	passum		passī	passae	passa
Acusatiu	passum	passam	passum		passōs	passās	passa
Genitiu	passī	passae	passī		passōrum	passārum	passōrum
Datiu	passō	passae	passō		passīs
Ablatiu	passō	passā	passō		passīs

Nom

• Etimologia: De pandō i el sufix -tus

passus m. ‎(genitiu passūs)

1. passa
2. Mesura de longitud romana equivalent a 5 peus.

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	passus	passūs
Vocatiu	passus	passūs
Acusatiu	passum	passūs
Genitiu	passūs	passuum
Datiu	passuī	passibus
Ablatiu	passū	passibus