parné

Potser volíeu: parne

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /paɾˈne/

Americà: alt /p(a)ɾˈne/, baix /paɾˈne/

• Rimes: -e
• Etimologia: Del caló parné ‎(«blanc») aplicat a les monedes de plata clares, plural de parnó, del romaní parno.

Nom

parné m. ‎(plural parnés)

1. (col·loquial) calé, diner

Miscel·lània

• Síl·labes: par·né (2)
• Anagrames: arpen, paren, penar, perna, rapen

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre parné