Vés al contingut

paria

De Viccionari
Potser volíeu: paría, pària, pária

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /pəˈɾi.ə/, occidental /paˈɾi.a/
  • Rimes: -ia

Verb[modifica]

paria

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de parir
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de parir

Miscel·lània[modifica]

Català antic[modifica]

Verb[modifica]

paria

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de parèixer
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de parèixer

Castellà[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpa.ɾja/
  • Rimes: -aɾja
  • Etimologia:
[Nom 1] Del portuguès pária, del tàmil பறையன் ‎(«tocador de bombo»).
[Adjectiu i Nom 2] Femení de pario.

Nom[modifica]

paria m. f. ‎(plural parias)

  1. pària

Adjectiu[modifica]

paria f. ‎(plural parias)

  1. forma femenina de pario

Nom[modifica]

paria f. ‎(plural parias)

  1. forma femenina de pario

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre paria

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpa.rɪ.a/

Adjectiu[modifica]

paria

  1. nominatiu neutre plural de par
  2. vocatiu neutre plural de par
  3. acusatiu neutre plural de par