parens
Llatí
[modifica]Nom
[modifica]parēns m. (genitiu parentis)
- progenitor, pare, mare
- «te suis tremulus parens invocat» (Càtul, Carmina, LXI, 51)
- pare, t'invoquem tremolosos els teus éssers estimats
- avantpassats, fundadors
- «prisco quae more parentum» (Càtul, Carmina, CI, 7)
- segons els antics costums dels nostres avantpassats
- parents, familiars
- «quin etiam ipse parentem tuam accedis et salutas?» (Apueleu, Metamorfosis, II)
- Per què no aneu tu i el teu parent a saludar-lo?
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | parēns | parentēs |
| Vocatiu | parēns | parentēs |
| Acusatiu | parentem | parentēs, parentīs |
| Genitiu | parentis | parentium, parentum |
| Datiu | parentī | parentibus |
| Ablatiu | parente | parentibus |