parava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pəˈɾa.βə/, balear /pəˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /paˈɾa.βa/
	valencià /paˈɾa.va/, /paˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

parava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de parar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de parar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ra·va (3)
• Anagrames: arpava, rapava

Italià

Verb

parava

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de parare