paor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí pavor, segle XII, del verb pavēre ‎(«tremolar»).

Nom[modifica]

paor f. ‎(plural paors)

  1. por
    «Dix que él tota hora agué gran paor que aquel moro no aguessen de mala rahon aquels qui·l prengueren.»
    Guillem de Castalla, Pere de Golmés, Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, 1277.

Vegeu també[modifica]