palafrè

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /pə.ɫəˈfɾɛ/, balear /pə.ɫəˈfɾə/, /pə.ɫəˈfɾɛ/

Occidental: /pa.ɫaˈfɾe/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Del francès antic palafrei, segle XIII, del llatí medieval *parafrenum, de paraverēdus amb interferència de frēnum ‎(«fre»), del prefix para- i verēdus ‎(«cavall de posta»).
• Anagrama: apelfar

Nom

pa·la·frè m. ‎(plural palafrens)

1. En l'edat mitjana, cavall de sella però no de batalla, sovint el del criat.

Variants

• palafré

Descendents

• Castellà: palafrén

Traduccions

Traduccions: palafrè

• Anglès: palfrey ^(en)

• Castellà: palafrén ^(es) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB