paborde
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /pəˈβɔr.də/, occidental /paˈbɔɾ.ðe/
- Etimologia: Del català antic preborde, del llatí praepositus (literalment «posat al davant»), segle XIV.
Nom[modifica]
paborde m. (plural pabordes, femení pabordessa)
- Cap d’una comunitat religiosa encarregat de l’administració dels béns.
- Títol honorífic de catedràtics de seminari amb cadira al cor de la catedral.
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: pa·bor·de (3)
- Heterograma de 7 lletres (abdeopr)