pánico

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpa.ni.ko/

Americà: alt /ˈpa.ni.k(o)/, baix /ˈpa.ni.ko/

• Rimes: -aniko
• Etimologia: Del llatí panicus, del grec antic Πανικός ‎(Panikós). Equivalent a Pan ‎(«Déu grec») i el sufix -ico.

Adjectiu

pánico m. ‎(femení pánica, plural masculí pánicos, plural femení pánicas)

1. pànic

Nom

pánico m. ‎(plural pánicos)

1. pànic

Miscel·lània

• Síl·labes: pá·ni·co (3)
• Heterograma de 6 lletres (acinop)
• Anagrames: copian, copina, copiná, pación, picona

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pánico