pàl·lid

Potser volíeu: pallid

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpal.lit/
• Etimologia: Del Llatí pallidus.

Adjectiu

pàl·lid m. ‎(femení pàl·lida, plural masculí pàl·lids, plural femení pàl·lides)

1. Que té molt poc color o que és d'un color poc viu, poc brillant.

   Quan una persona es mareja, té la cara pàl·lida.

2. Per extensió, feble, sense prou energia.

   Aquells mil euros eren un esforç pàl·lid respecte el que esperàvem.

Derivats

• cara pàl·lida

Traduccions

Traduccions

• Albanès: e celet ^(sq)
• Alemany: blass ^(de) [1]
• Anglès: pale ^(en) [1]
• Àrab: بَاهِت‎ ^(ar)
• Basc: zurbil ^(eu)
• Belarús: бле́дны ^(be) ‎(bledni)
• Búlgar: блед ^(bg) ‎(bled)
• Castellà: pálido ^(es) [1]
• Coreà: 창백한 ^(ko) ‎(changbaekhan)
• Danès: bleg ^(da)
• Eslovac: bledý ^(sk)
• Esperanto: pala ^(eo)
• Finès: kalpea ^(fi)
• Francès: pâle ^(fr) [1]
• Friülà: palid ^(fur)
• Gallec: lourido ^(gl), pálido ^(gl)
• Gal·lès: gwelw ^(cy)
• Grec: χλωμός ^(el) ‎(khlomós)
• Grec antic: ὠχρός ^(grc) ‎(ōkhrós)
• Guaraní: kangy ^(gn)
• Hebreu: חור‎ ^(he)
• Hongarès: sápadt ^(hu)

• Ídix: בלייך‎ ^(yi)
• Indonesi: pucat ^(id)
• Islandès: fölur ^(is)
• Italià: pallido ^(it)
• Japonès: 青ざめた ^(ja)
• Letó: bals ^(lv)
• Llatí: pallidus ^(la) [1]
• Macedoni: блед ^(mk)
• Malgaix: fotsy ^(mg)
• Neerlandès: bleek ^(nl)
• Noruec: blek ^(no)
• Polonès: blady ^(pl)
• Portuguès: pálido ^(pt)
• Rus: бле́дный ^(ru) ‎(bledni)
• Serbocroat: bled ^(sh)
• Suec: blek ^(sv)
• Tagal: maputla ^(tl)
• Tai: ซีด ^(th)
• Txec: bledý ^(cs) m.
• Való: clair ^(wa)
• Volapük: paelik ^(vo)
• Xinès: 苍白 ^(zh) ‎(cāngbái)

Nom

pàl·lid m. ‎(plural pàl·lids)

1. En el cervell, un dels anomenats nuclis grisos, que té funcions associades a l'activació dels músculs.

Miscel·lània

• Síl·labes: pàl·lid (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot