ostiari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /us.tiˈa.ɾi/
	balear /os.tiˈa.ɾi/, /us.tiˈa.ɾi/
Occidental:	/os.tiˈa.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí ostiārius ‎(‘porter’). Doblet de uixer.

Nom

ostiari m. ‎(plural ostiaris)

1. (històric) Clergue d’ordes menors encarregat de vetllar la porta de l’església en les funcions litúrgiques.
2. (antic) porter

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ostiary ^(en)
• Castellà: ostiario ^(es) m.
• Francès: ostiaire ^(fr) m.
• Italià: ostiario ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: os·ti·a·ri (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /oˈstjaː.ri/

Nom

ostiari m. pl.

1. forma plural de ostiario

Miscel·lània

• Síl·labes: o·stià·ri (3)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ɔs.tɪˈaː.riː/

Nom

ostiārī

1. vocatiu singular de ostiārius
2. genitiu singular de ostiārius