ostenta

Potser volíeu: ostentà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /usˈten.tə/, balear /osˈten.tə/, /usˈten.tə/

Occidental: /osˈten.ta/

• Rimes: -enta

Verb

ostenta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ostentar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ostentar

Miscel·lània

• Anagrames: ensotat, totanes, tòtanes