ostatge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /usˈta.d͡ʒə/
	balear /osˈta.d͡ʒə/, /usˈta.d͡ʒə/
Occidental:	/osˈta.d͡ʒe/

• Rimes: -adʒe
• Homòfons: hostatge, hostatja
• Etimologia: Del baix vulgar *ostaticum, de *hospitaticum ‎(«estatge en casa del creditor, persona donada com a fiança»), de hospes ‎(«hoste»), segle XIV. La pèrdua de la hac etimològica és possible que sigui per calc del francès antic ostage.

Nom

ostatge m. f. ‎(plural ostatges)

1. Persona retinguda com a penyora per ser intercanviada en benefici propi o per assegurar que es complirà un pacte.

Notes

• Tradicionalment masculí, l’ús com a femení epicè és rar.
• En català antic alternava ostatge i hostatge amb duplicitat de significat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: hostage ^(en)
• Castellà: rehén ^(es)
• Francès: otage ^(fr)
• Italià: ostaggio ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: os·tat·ge (3)
• Anagrama: esgotat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Optimot