osar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: De ausar, del llatí vulgar *ausāre, freqüentatiu de ausus, participi de audeō.

Verb[modifica]

osar

  1. gosar
    «Quan los altres coneguen la falsia que ·ns conseylaven e que aquests romanen ab mi, no se n' osaran anar e per vergonya que hauran romandran.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /oˈsaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Nom: De hueso.
  • Etimologia: Verb: Del llatí vulgar *ausāre, de audēre.

Nom[modifica]

osar m. ‎(plural osares)

  1. ossera

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

osar ‎(present oso, passat osé, futur osaré)

  1. gosar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·sar (2)