osar
Català antic[modifica]
Verb[modifica]
osar
- gosar
- «Quan los altres coneguen la falsia que ·ns conseylaven e que aquests romanen ab mi, no se n' osaran anar e per vergonya que hauran romandran.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)
Variants[modifica]
Vegeu també[modifica]
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
osar m. (plural osares)
Sinònims[modifica]
Verb[modifica]
osar (present oso, passat osé, futur osaré)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: o·sar (2)