oronell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾuˈneʎ/
	balear /o.ɾoˈneʎ/, /u.ɾuˈneʎ/
Occidental:	/o.ɾoˈneʎ/

• Rimes: -eʎ
• Etimologia:

[1] Forma masculina de oronella, segle XV.

[2] Diminutiu en llatí vulgar del clàssic naris, amb assimilació i metàtesi de l’article lo.

Nom

oronell m. ‎(plural oronells)

1. (antic, dialectal) oreneta
2. (peixos) orenyola

Nom

oronell m. ‎(plural oronells)

1. (mallorquí) nariu

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ro·nell (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB