orlar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /urˈɫa/
balear /oɾˈɫa/, /urˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /orˈɫa/
valencià /oɾˈɫaɾ/, /oɾˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: orlà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *ōrulāre, de *ōrula, diminutiu de ōra ‎(«vora»), segle XIII.

Verb[modifica]

orlar trans.

  1. Posar l’orla per a guarnir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: orlo, orla, orlem
Vocal rizotònica: /ɔ/, /o/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: or·lar (2)

Vegeu també[modifica]